ENTREVISTA A ALEXANDRA TARANTO.
Alexandra Taranto: “El club est molt ben organitzat i estructurat i est molt pendent que cada nena estigui en el nivell que li correspon. I aix, a les nenes, els dna molta seguretat”
Alexandra Taranto s la mare de Michelle Lpez, de 7 anys, i ens explica tot el que ha viscut al club des que la seva filla va entrar a formar-hi part, ara fa ms d’un any. El curs anterior era prebenjam B 2015 i aquesta nova temporada s prebenjam A escolar. Tot i que ha practicat altres esports en la seva escola, la gimnstica rtmica s el seu primer esport federat.
-Quan va arribar Michelle al club?
-Fa ms d’un any. Michelle va entrar en un nivell baix perqu ella no havia fet mai gimnstica rtmica. Per, immediatament, va passar a un equip superior i, en dos o tres mesos, va comenar a competir. Tot va anar molt de pressa. Amb molt poc temps, va arribar a entrenar amb tres entrenadores diferents. Michelle va avanar molt rpidament. El club est molt ben organitzat i estructurat i est molt pendent que cada nena estigui en el nivell que li correspon. I aix, a les nenes, els dna molta seguretat.
-Hi va haver uns mesos que la Michelle va ser suplent a l’equip. Com ho va portar i com ho veu gestionar des de casa?
-Des del meu punt de vista de mare, s qu s anar a entrenar i que, desprs, la teva filla no surti a competir. Al principi, hi ha moments d’incertesa. Jo, a la meva filla, li deia que eren un equip. Que totes eren una sola. I aix va fer que tant ella com jo, al final, ens dons un sentiment de pertinena, d’equip. La meva experincia amb el club s molt bona. De fet, hem fet molta amistat amb les mares de l’equip. I a les nostres filles els transmetem que sn un equip, per all que sigui bo i per all que no sigui tan bo. Per s veritat que, quan hi ha campionats i les seves filles no competeixen, s que hi ha pares que ho porten malament. A ms, el club, tot aix ho porta molt ben organitzat. La de Michelle era una suplncia relativa perqu sortia en una competici s en la segent no. Era molt equilibrat. I les vegades que no competem, donvem suport a l’equip. No podem arribar al primer dia i pensar que la Michelle seria titular…
-Com es fa fixar, la Michelle, en la gimnstica rtmica?
-A casa vam detectar que li agradava la gimnstica rtmica, que tenia curiositat per conixer-la. Em demanava que li poss vdeos per YouTube. Llavors, va ser quan vaig comenar a buscar-li un club. Em va agradar moltssim el plantejament del Club Gimnstica Rtmica i Esttica Sant Cugat, els anys que fa que ensenyen aquest esport, les ms de 300 gimnastes que tenen… Quan la vaig inscriure, la Michelle acabava de fer els 6 anys. Jo pensava que trigaria, almenys, 3 anys en competir i ho va fer 3 mesos desprs! Sembla que la Michelle t molt bona aptitud per a la gimnstica rtmica. I hem tingut la sort que en el club ho han sabut veure i valorar. Potser en un altre club no ho haurien vist. El club est molt pendent d’observar a cada nena i fer aquesta anlisi. I sn ms de 300!
-Quina valoraci en fa del club?
-L’experincia est sent molt enriquidora, des de molts punts de vista. A l’equip de la meva filla, ja no puc dir que som mares, som amigues. I les nenes, tamb, i molt. El club fa moltssimes coses perqu t’integris, amb comunicaci i acompanyament a tots els pares. De fet, sc collaboradora del club, ajudem al club quan organitza un campionat o en tot all que se’ns demana. Hi ha tantes coses que fa que t’integris! L’entrenadora de la Michelle s la Mireia Colet, que t una passi i una responsabilitat brutal. Al club sempre m’he sentit recolzada en tot moment, amb tota la informaci completa. Jo tinc un altre fill ms gran que la Michelle que ha practicat altres esports en diferents clubs i, tot aix, no ho havia viscut. M’he integrat tant!
-Qu creu que li aporta la rtmica, a la Michelle?
-Moltssimes coses! Disciplina, sentiment d’equip -cooperar, empatitzar…-, responsabilitat…