Entrevistas

FOTO: Morvai Tamas Robert.

Natalia Garcia Timofeeva (Barcelona, 5 d’agost de 1994) va ser integrant de la selecció estatal de gimnàstica rítmica des de l’any 2008 fins al 2021, quan va decidir retirar-se. Va deixar la pràctica activa d’aquesta disciplina esportiva el 13 de novembre del 2021, després de participar en el 6è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona. En l’última etapa de la seva carrera esportiva la va entrenar Mónica Viñals, actual presidenta del Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat.

Va ser 6 vegades campiona d’Espanya absoluta en tots els aparells; campiona en torneigs internacionals a Eslovènia, Bèlgica, Itàlia i Barcelona; finalista en Grands Prix, Copes del Món, i campionats del Món i d’Europa; ha estat entre les 20 millors gimnastes del món i ha participat en els preolímpics de Londres, Río de Janeiro i Tòquio.

-El 5 d’abril, vas oferir una masterclass al club on van participar una trentena de gimnastes. Quin balanç en fas?

-Molt positiu! L’any passat, també per aquestes dates, en vaig fer un altre, de masterclass. El nivell de les gimnastes ha pujat considerablement. Vaig sortir molt satisfeta! Com que l’any que ve estaré més vinculada al club és probable que vingui algun dia a ajudar a les entrenadores per millorar la tècnica de base dels aparells i fer un tastet del què l’any que ve volem fer amb el club.

-Gaudirem de la teva experiència! Quin privilegi! Quin és aquest projecte tan interessant que esteu treballant amb el club?

-Des que em vaig retirar de la competició el novembre del 2021 no he parat… No m’he pogut vincular massa al club, treballant d’una forma més periòdica, perquè moltes vegades sóc fora de Catalunya, ensenyant tot el que sé. De cara al 2024, volem treballar conjuntament i poder col·laborar amb el club, ajudar-lo amb tots els meus coneixements. Vull vincular-me més al club. És un projecte de sessions de tecnificació, formant a les nenes des de la base fins a les més grans per millorar, ja sigui la tècnica de cos, la tècnica dels aparells… L’objectiu és que la tècnica de base en general pugi, perquè, al final, si ho perfeccionem, després tot és molt més fàcil.

-Amb la teva implicació al club, hi haurà un salt qualitatiu important!

-Això és el que volem! Pretenem apujar el nivell de les gimnastes del club. Amb la quantitat de nenes que tenim -més de 300-, n’hi ha moltíssimes que poden arribar ben amunt. I també treballar des de la base, lògicament, que sigui un club de referència a Catalunya i a Espanya.

-Com veus el club?

-Des de fa 10 anys fins ara és que és un club que va cap amunt, i sense parar! Ha millorat en molts aspectes. S’està fent molt gran. Cada vegada hi ha més nenes que volen estar al club i és pel bon treball que s’ha fet des de dins. La direcció i les coordinacions s’estan portant molt bé, els resultats així ho avalen. Anem per molt bona línia i continuarà sent així.

-El 7 de maig, a la tarda, seràs present en el 3r Trofeu Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat.

-I tant! Allà hi seré!

-Quin és el dia a dia de Natalia García?

-Fa de tot [riu]! Després de la meva retirada el novembre del 2021, no pensava que hi hagués tants clubs i entitats que voldrien treballar amb mi i aprendre dels meus coneixements. L’elit et dóna un aprenentatge i uns coneixements molt importants. Quan em vaig retirar, tenia molt clar que volia continuar vinculada amb la gimnàstica rítmica. M’he tret els tres nivells d’entrenadora. Estic aprenent moltíssim, sempre estem aprenent coses noves. A cada club que vaig i amb cada entrenadora, aprenc moltes coses. Sempre estic pensant a millorar i em fixo en les entrenadores, com entrenen, per poder aplicar aquelles coses que cregui convenients. Aquests últims mesos també m’he tret el primer títol de jutge. Veus la rítmica des d’una altra perspectiva. Faig masterclass i sessions de tecnificació a Catalunya, Espanya, Europa, Mèxic i el Japó. Intento ajudar a tothom que m’ho demana. I el setembre del 2022, a Terrassa -sóc de Terrassa-, vaig posar en marxa un projecte amb l’objectiu de donar a conèixer la rítmica a les escoles. Vam començar amb 1 o 2 i ara ja en tenim 10. Estic molt contenta! És un projecte personal. I aquest estiu, al juliol, a Sitges (allotjament) i Vilafranca (entrenaments), faré un campus internacional d’estiu, el 1r Campus Internacional Natalia García. És un campus d’alt nivell, però adaptat a les diferents categories i nivells. No l’he pogut fer a Sant Cugat perquè buscava una ciutat de platja, per poder fer activitats a la platja.

-De la teva etapa com a gimnasta professional, en què et quedes?

-Amb tot el que l’esport m’ha fet aprendre, amb tot el que la rítmica m’ha donat com a persona. Els valors que aprenem en l’esport d’elit. Em quedo amb la capacitat de superació de què quan les coses estan malament sempre he volgut seguir lluitant encara que ho tingués tot en contra. Al final, és important tenir la capacitat de continuar endavant cap al teu objectiu i aquesta força interior de resiliència, de lluitar, persistir, és amb el que em quedo. Tot això, m’ha fet créixer com a persona, entendre que per molt malament que estiguin les coses, sempre pots treure una part positiva. Amb treball i persistència, encara que no puguis arribar a l’objectiu concret que tu volies, acabes amb tantes coses positives a la teva motxilla que val la pena fer aquest camí. Surts amb moltes més coses positives que negatives.

-Com valora la seva última etapa com a professional amb Mónica Viñals com entrenadora?

-És l’etapa que vaig gaudir més fent rítmica i psicològicament vaig estar més a gust. Amb la Mónica sempre ens hem entès molt bé. A part de ser una gran entrenadora és una entrenadora-persona i, al final, a aquest nivell cal ser exigent com a entrenadora, però sobretot no podem oblidar-nos que som persones. La Mónica, amb mi, va fer un molt bon treball d’entendre’m, d’escoltar-me, de preguntar-me, de buscar solucions als problemes, de motivar-me… És una gran persona. Sempre tenia un somriure per a mi i sempre estava allà al meu costat, donant suport. Ho valoro moltíssim. Per això vam fer tan bon tàndem.

TEXT: Àlex López Puig.

FOTO: Morvai Tamas Robert.

ENTREVISTA a Olga Guirao Muñoz.

L’Olga Guirao té una filla de 13 anys, la Natàlia Nicolau, que competeix en l’equip de 12-14 ‘Mirrorqueens‘ de gimnàstica estètica de grup del club. En aquesta entrevista analitza l’estat de la secció del club i d’aquest esport en general.

-Quan i com vau arribar al club?
-L’estiu que la Natàlia tenia 6 anys -ara en té 13- buscava alguna activitat perquè la nena fes el mes de juliol. Ella ja tenia molt d’interès per la gimnàstica rítmica perquè mirava molts vídeos, li agradava molt. Em vaig interessar pel Club Gimnàstica Artística Sant Cugat -ja desaparegut- i pel Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat i, finalment, em vaig decantar pel Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat perquè el campus el feien al Centre d’Alt Rendiment (CAR) i la combinació per portar-la m’anava bé. Una setmana després d’acabar el campus, em va trucar la Mónica Viñals, la presidenta del club, i em va dir si m’havia plantejat que la Natàlia entrés a formar part de l’entitat al setembre perquè des del club veien que tenia bones aptituds. I la vaig inscriure.

-I, en els seus inicis, la Natàlia, que ara és gimnasta de l’equip 12-14 de gimnàstica estètica de grup, va entrar al club fent gimnàstica rítmica.
-Així és. En aquell moment, totes les nenes entraven al club fent gimnàstica rítmica. La Natàlia va estar més d’un any fent rítmica fins que el club ens van dir que el grup on ella estava es dividia i que unes nenes continuarien fent gimnàstica rítmica i unes altres passarien a fer gimnàstica estètica de grup. Com a pares, desconeixedors totals i absoluts del que era l’estètica vam estar dubtant què fer. Va coincidir que el club organitzava el tradicional Festival d’Estiu i vam veure una coreografia d’estètica molt bonica que ens va entusiasmar. Ens va semblar molt espectacular! I, llavors, vam dir, provem-ho! I fins ara!

-Què li aporta l’estètica a la Natàlia?
-Moltes coses bones. Disciplina, treball en equip, compartir valors, esforç, organització…

-Quina valoració en fa de la secció de gimnàstica, i del club?
-És un club familiar que intenta fer moltes coses, amb propostes interessants. És un club que està creixent. La nostra secció depèn molt de la feina dels mares i pares delegats i mares i pares de l’equip.

-Com valora la feina de la Tania Müller com a entrenadora i coordinadora de la secció d’estètica de grup del club?
-Molt positivament. És una persona molt entregada a la feina. Es nota molt que li agrada la feina que fa. I, sobretot, el que més m’agrada, tot i ser una entrenadora molt exigent -les tècniques i tècnics ho han de ser-, és una entrenadora que estima molt a les nenes, es preocupa molt per elles. La conec des de fa molt de temps i l’admiro molt. És hiperactiva. Sempre està fent coses. És molt bona persona i molt bona entrenadora.

-Durant la temporada, l’equip competeix en 3 fases de la Copa d’Espanya i en el Campionat d’Espanya.
-Ens agrada molt. Tenim la sort que som un equip de pares que ens entenem molt bé, que col·laborem tots molt en tot el que podem i intentem apuntar-nos sempre a tot fins a on l’economia ens deixa i fins a on les nostres obligacions laborals i familiars ens deixen. Pavellons plens, ambients molt bonics, molt de respecte entre tots, com gaudeixen les nenes…

-Com definiria la gimnàstica estètica de grup?
-És un esport molt bonic, que juga molt amb les emocions i que és diferent que la gimnàstica rítmica. En la rítmica, per exemple, poden sortir 5 gimnastes al tapís; en estètica, de 6 fins a 14. I això ja és un fet molt diferencial. I el que més m’agrada i m’emociona és que en els 2 minuts i mig que dura la coreografia, l’entrenadora, la coreògrafa i el mateix equip ha de ser capaç d’explicar una història. Hi ha coreografies molt boniques i emotives. És un esport molt desconegut, per desgràcia, i jo animaria a tothom que li donés una oportunitat. Que veiés vídeos, exhibicions… Se sorprendrien!

-Què s’hauria de fer perquè deixés de ser un esport desconegut?
-L’estètica és el gran desconegut i se li hauria de donar una oportunitat. Cal promocionar-la més. Igual que es fa amb la gimnàstica rítmica, a les escoles s’hauria d’explicar als pares que també existeix un esport que es diu gimnàstica estètica de grup, que és molt bonic i que ho provin per si els agrada. Que una tècnica qualificada pugui explicar als pares i a les nenes que és l’estètica. Si es conegués més, agradaria molt. La promoció s’ha de començar des de les escoles, des de ben petites. És la manera de tenir una bona pedrera, com es fa en la rítmica.

 

TEXT: Àlex López Puig.

FOTO: Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat.