ENTREVISTA A ALEXANDRA TARANTO.

Alexandra Taranto: “El club està molt ben organitzat i estructurat i està molt pendent que cada nena estigui en el nivell que li correspon. I això, a les nenes, els dóna molta seguretat”

Alexandra Taranto és la mare de Michelle López, de 7 anys, i ens explica tot el que ha viscut al club des que la seva filla va entrar a formar-hi part, ara fa més d’un any. El curs anterior era prebenjamí B 2015 i aquesta nova temporada és prebenjamí A escolar. Tot i que ha practicat altres esports en la seva escola, la gimnàstica rítmica és el seu primer esport federat.

-Quan va arribar Michelle al club?

-Fa més d’un any. Michelle va entrar en un nivell baix perquè ella no havia fet mai gimnàstica rítmica. Però, immediatament, va passar a un equip superior i, en dos o tres mesos, va començar a competir. Tot va anar molt de pressa. Amb molt poc temps, va arribar a entrenar amb tres entrenadores diferents. Michelle va avançar molt ràpidament. El club està molt ben organitzat i estructurat i està molt pendent que cada nena estigui en el nivell que li correspon. I això, a les nenes, els dóna molta seguretat.

-Hi va haver uns mesos que la Michelle va ser suplent a l’equip. Com ho va portar i com ho veu gestionar des de casa?

-Des del meu punt de vista de mare, sé què és anar a entrenar i que, després, la teva filla no surti a competir. Al principi, hi ha moments d’incertesa. Jo, a la meva filla, li deia que eren un equip. Que totes eren una sola. I això va fer que tant ella com jo, al final, ens donés un sentiment de pertinença, d’equip. La meva experiència amb el club és molt bona. De fet, hem fet molta amistat amb les mares de l’equip. I a les nostres filles els transmetem que són un equip, per allò que sigui bo i per allò que no sigui tan bo. Però és veritat que, quan hi ha campionats i les seves filles no competeixen, sé que hi ha pares que ho porten malament. A més, el club, tot això ho porta molt ben organitzat. La de Michelle era una suplència relativa perquè sortia en una competició sí en la següent no. Era molt equilibrat. I les vegades que no competíem, donàvem suport a l’equip. No podíem arribar al primer dia i pensar que la Michelle seria titular…

-Com es fa fixar, la Michelle, en la gimnàstica rítmica?

-A casa vam detectar que li agradava la gimnàstica rítmica, que tenia curiositat per conèixer-la. Em demanava que li posés vídeos per YouTube. Llavors, va ser quan vaig començar a buscar-li un club. Em va agradar moltíssim el plantejament del Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat, els anys que fa que ensenyen aquest esport, les més de 300 gimnastes que tenen… Quan la vaig inscriure, la Michelle acabava de fer els 6 anys. Jo pensava que trigaria, almenys, 3 anys en competir i ho va fer 3 mesos després! Sembla que la Michelle té molt bona aptitud per a la gimnàstica rítmica. I hem tingut la sort que en el club ho han sabut veure i valorar. Potser en un altre club no ho haurien vist. El club està molt pendent d’observar a cada nena i fer aquesta anàlisi. I són més de 300!

-Quina valoració en fa del club?

-L’experiència està sent molt enriquidora, des de molts punts de vista. A l’equip de la meva filla, ja no puc dir que som mares, som amigues. I les nenes, també, i molt. El club fa moltíssimes coses perquè t’integris, amb comunicació i acompanyament a tots els pares. De fet, sóc col·laboradora del club, ajudem al club quan organitza un campionat o en tot allò que se’ns demana. Hi ha tantes coses que fa que t’integris! L’entrenadora de la Michelle és la Mireia Colet, que té una passió i una responsabilitat brutal. Al club sempre m’he sentit recolzada en tot moment, amb tota la informació completa. Jo tinc un altre fill més gran que la Michelle que ha practicat altres esports en diferents clubs i, tot això, no ho havia viscut. M’he integrat tant!

-Què creu que li aporta la rítmica, a la Michelle?

-Moltíssimes coses! Disciplina, sentiment d’equip -cooperar, empatitzar…-, responsabilitat…